D'aquí a aquí em passo anys sense escriure res i d'aquí a aquí en van de seguides... ;) I és que no puc evitar avui escriure en la meva llengua, aquesta que estimo tant i amb la que tinc plena facilitat per expressar-me, perquè realment, el post d'avui és d'aquells que s'escriuen desde el raconet del fons del cor i per tant, necessito que la meva llengua materna m'acompanyi, aquesta de la que volen privar als meus fills quan vagin a l'escola, l'idioma amb el qual vaig conèixer qui serà el seu pare i amb el que em varen educar els meus avis, el que ha sobreviscut més de dos mil anys, el que sento desde el ventre matern...
Avui passejant per la xarxa he trobat aquest missatge "Estimat cor, enamora't quan estiguis preparat, no quan estiguis sol" i he pensat,quanta raó té aquest paperet... i és que quants divorcis evitaríem per culpa del desamor si féssim cas a aquestes sàvies paraules... Però Qui coneix el secret de l'AMOR?, qui ens desvetlla què s'amaga darrere la paraula t'estimo? Doncs de fet ho fan les papallones, aquelles que notes a l'estomac quan de cop veus passar aquella persona davant teu, quan l'olores, quan et fa sentir especial!
És trist estar amb una persona perquè creus que el teu tren ha passat i que no n'hi haurà cap més, doncs a aquestes persones els hi dic, poder ha passat el tren, però segur que vindrà un avió, dona't la oportunitat d'estimar a qui realment es mereix ser estimat, que t'estimin com et mereixes i que mai mai t'intentin canviar... tu tampoc ho facis (intentar canviar a l'altre)!!!!
És per això que a totes aquestes persones que han estat víctimes d'un lonly heart (cor solitari) els dic...no tingueu por d'agafar el proper avió (si convé deixeu passar el tren) i feu cas del baròmetre d'amor més fiable del món: LES MARGARITES!!!!
Jo personalment, amb el meu marit he provat la tècnica de les principese, li vaig donar un petó a una granota i em va aparèixer un príncep, just quan el meu cor estava preparat: ara només espero que el príncep no es transformi en gripau!
Bon dia a tots!!!
M'ha agradat molt, Gine. Tens tota la raó. Mai, mai, mai et conformis amb veure passar algú que et diu coses dolces perquè el teu cor se sent sol. Mai, mai, mai diguisi que sí a algú a qui creus que t'aferres per amor i, per contra, ho fas per soletat. Molt intel·ligent plantejar-s'ho. En aquesta vida, val més ser fort i aguantar amb el que toqui: si és estar sol, abans que mal acompanyat, serà molt millor.
ResponEliminaQue macu Ginebra! :)
ResponElimina